My Account

Informació sobre la prevenció del blanqueix de capitals i el finançament al terrorisme en el Grup Caixa Ontinyent

INTRODUCCIÓ 

El blanqueig de capitals intervé en els sistemes financers a nivell mundial provocant danys en la reputació de les Institucions Financeres i afeblint les seues relacions amb els intermediaris, reguladors i amb el públic en general; i el terrorisme sacseja els fonaments de la nostra societat. Com a resposta nombrosos països de tot el món han aprovat lleis preventives en aquestes matèries.

La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Ontinyent (Caixa Ontinyent) uneix els seus esforços als de la resta del Sistema Financer espanyol en general, en la seua lluita contra tota forma de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, en afectar aspectes essencials de la societat, com són, el manteniment de la legalitat vigent i la credibilitat del propi Sistema Financer.

Els esforços de Caixa Ontinyent es condensen en l'establiment de normes i procediments d'obligat compliment dirigits a:

  • Realitzar l'operativa financera d'acord amb l'ordenament vigent i les millors pràctiques bancàries.

  • Impedir la utilització de la Caixa per persones o col·lectius no desitjats.

  • Garantir que tots els empleats implicats coneguen i complisquen les polítiques i procediments relatives al “coneix al teu client” i les operatives tipificades com a “operacions sospitoses de blanqueig de capitals”.

  • Complir amb la normativa vigent a cada moment sobre prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i amb les recomanacions emeses pel Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC o Servei Executiu) o pels organismes internacionals, com a aquestes siguen vinculants per a Caixa Ontinyent.

Així mateix, la Llei imposa obligacions inexcusables i preveu un règim sancionador que afecta no sols les entitats financeres, sinó també a les persones que exerceixen càrrecs d'administració i direcció, siguen unipersonals o col·legiats, quan l'incompliment d'aquestes obligacions siguen imputables a la seua conducta dolosa o negligent.

NORMATIVA

Caixa Ontinyent, referent a això, es regeix per la normativa vigent a Espanya sobre la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Normativa de la Unió Europea

  • Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

  • Directiva (UE) 2019/1153 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, per la qual s'estableixen normes destinades a facilitar l'ús d'informació financera i d'un altre tipus per a la prevenció, detecció, investigació o enjudiciament d'infraccions penals.

  • Directiva (UE) 2018/1673 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre, relativa a la lluita contra el blanqueig de capitals mitjançant el Dret Penal.

  • CINQUENA DIRECTIVA: Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifiquen les Directives 2009/138/CE i 2013/36/UE.

  • Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme i per la qual se substitueix la Decisió marc 2002/475/JAI del Consell i es modifica la Decisió 2005/671/JAI del Consell.

  • Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

  • Directiva 2014/42/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d'abril de 2014, sobre l'embargament i el decomís dels instruments i del producte del delicte a la Unió Europea.

  • Directiva 2006/70/CE de la Comissió, d'1 d'agost de 2006, per la qual s'estableixen disposicions d'aplicació de la Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell quant a la definició de «persones del mig polític» i els criteris tècnics aplicables en els procediments simplificats de diligència deguda respecte al client així com en el que concerneix a l'exempció per raons d'activitat financera ocasional o molt limitada.

  • Reglament Delegat (UE) 2020/855 de la Comissió, de 7 de maig de 2020, pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell quant a la inclusió de Bahames, Barbados, Botswana, Cambodja, Ghana, Jamaica, Maurici, Mongòlia, Myanmar/Birmània, Nicaragua, Panamà i Zimbàbue en el quadre que figura en el punt I de l'annex i a la supressió d'aquest quadre de Bòsnia i Hercegovina, Etiòpia, Guyana, la República Democràtica Popular de Laos, Sri Lanka i Tunísia.

  • Reglament Delegat (UE) 2019/758 de la Comissió, de 31 de gener de 2019, pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les normes tècniques de regulació sobre les mesures mínimes i el tipus de mesures addicionals que han d'adoptar les entitats de crèdit i financeres per a atenuar el risc de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme en determinats tercers països.

  • Reglament (UE) 2018/1672 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2018, relatiu als controls de l'entrada o eixida d'efectiu de la Unió.

  • Reglament Delegat (UE) 2018/1467 de la Comissió, de 27 de juliol de 2018, que modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell quant a l'addició del Pakistan al quadre que figura en el punt I de l'annex.

  • Reglament Delegat (UE) 2018/1108 de la Comissió, de 7 de maig de 2018, pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell amb normes tècniques de regulació dels criteris per a la designació de punts de contacte centrals per als emissors de diners electrònics i els proveïdors de serveis de pagament i amb normes sobre les seues funcions.

  • Reglament Delegat (UE) 2018/212 de la Comissió, de 13 de desembre de 2017, pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell quant a l'addició de Sri Lanka, Trinitat i Tobago i Tunísia en el quadre que figura en el punt I de l'annex.

  • Reglament Delegat (UE) 2018/105 de la Comissió, de 27 d'octubre de 2017, pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 amb la finalitat d'incorporar a Etiòpia en la llista de tercers països d'alt risc del quadre del punt I de l'annex.

  • Reglament Delegat (UE) 2016/1675 de la Comissió, de 14 de juliol de 2016, pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell identificant els tercers països d'alt risc amb deficiències estratègiques.

  • Reglament (UE) Nº 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015, relatiu a la informació sobre els ordenants que acompanya a les transferències de fons.

  • Reglament (CE) 1889/2005 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d'octubre de 2005, relatiu als controls d'entrada o eixida de diner efectiu de la Comunitat.

Normativa espanyola:

  • Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractats per a fins de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d'infraccions penals i d'execució de sancions penals.

  • Reial Decret-llei 7/2021, de 27 d'abril, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de competència, prevenció del blanqueig de capitals, entitats de crèdit, telecomunicacions, mesures tributàries, prevenció i reparació de danys mediambientals, desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals i defensa dels consumidors (BOE *núm 101, de 28/04/2021).

  • Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19 (BOE núm. 73, de 18/03/2020).

  • Llei Orgànica 1/2019, de 20 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per a transposar Directives de la Unió Europea en els àmbits financer i de terrorisme, i abordar qüestions d'índole internacional.

  • Reial Decret-Llei 11/2018, de 31 d'agost, de trasposició de directives en matèria de protecció dels compromisos per pensions amb els treballadors, prevenció del blanqueig de capitals i requisits d'entrada i residencia de nacionals de països tercers i pel qual es modifica la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE 214 de 04/09/2018).

  • Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat.

  • Llei 10/2010, de 28 d'abril de 2010, sobre prevenció del blanqueig de capitals, i del finançament del terrorisme; modificada per la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònics; per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern; pel Reial decret llei 11/2018, de 31 d'agost; i pel Reial decret llei 7/2021, de 27 d'abril.

  • Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l'exterior (BOE 160 de 05/07/2003).

  • Llei 12/2003, de 21 de maig de 2003, de bloqueig del finançament del terrorisme (BOE 122 de 22/05/2003). Modificada per la Llei 10/2010.

  • Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

  • Reial Decret 1021/2015, de 13 de novembre, pel qual s'estableix l'obligació d'identificar la residència fiscal de les persones que ostenten la titularitat o el control de determinats comptes financers i d'informar sobre les mateixes en l'àmbit de l'assistència mútua (BOE 275 de 17/11/2015).

  • Reial Decret 413/2015, de 29 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Vigilància de les Activitats de Finançament del Terrorisme (BOE 129 de 30/05/2015).

  • Reial Decret 304/2014, de 4 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (BOE 110, de 06/05/2014).

  • Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (identificació).

  • Reial Decret 1553/2005, de 23 de desembre, pel qual es regula l'expedició del document nacional d'identitat i els seus certificats de signatura electrònica (identificació); modificat pel Reial decret 869/2013, de 8 de novembre.

  • Reial Decret 1816/1991, de 20 de desembre, sobre Transaccions Econòmiques amb l'Exterior.

  • Reial Decret 1080/1991, de 5 de juliol, pel qual es determinen els països o territoris a què es refereixen els articles 2n, apartat 3. Número 4, de la llei 17/1991, de 27 de maig, de Mesures Fiscals Urgents, i 62 de la Llei 31/1990, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'estat per a 1991 (BOE núm. 167, de 13/07/1991).

  • Ordre JUS/319/2018, de 21 de març, per la qual s'aproven els nous models per a la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals dels subjectes obligats a la seua publicació (BOE 75 de 27/03/2018).

  • Ordre HAP/5/2016, de 12 de gener de 2016, per la qual es modifica l'Orde EHA/451/2008, de 20 de febrer, per la qual es regula la composició del número d'identificació fiscal de les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica.

  • Ordre ECC/2314/2015, de 20 d'octubre, per la qual es determina la data d'entrada en funcionament del Fitxer de Titularitats Financeres (BOE 264 de 04/11/2015).

  • Ordre ECC/2503/2014, de de 29 de desembre, per la qual es crea el Fitxer de Titularitats Financeres –FTF- (BOE 316 de 31/12/2014).

  • Ordre EHA/451/2008, de 20 de febrer, per la qual es regula la composició del número d'identificació fiscal de les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica (identificació).

  • Ordre EHA/2444/2007, de 31 de juliol, per la qual es desenvolupa el Reglament de la Llei 19/1993, de 28 de desembre, sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals, aprovat per Reial decret 925/1995, de 9 de juny, en relació amb l'informe d'expert extern sobre els procediments i òrgans de control intern i comunicació establits per a previndre el blanqueig de capitals. Vigent en el que no resulte incompatible amb la Llei 10/2010 de 28 d'abril.

  • Ordre EHA/2619/2006, de 28 de juliol, per la qual es desenvolupen determinades obligacions de prevenció de blanqueig de capitals dels subjectes obligats que realitzen activitat de canvi de moneda o gestió transferències amb l'exterior.

  • Ordre EHA/1439/2006, de 03 de maig, reguladora de la declaració de moviments de mitjans de pagament en l'àmbit de la prevenció del blanqueig de capitals.

  • Ordre ECO/2652/2002, de 24 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de comunicació d'operacions en relació amb determinats països al servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (BOE 260 de 30/10/2002), modificada per Ordre EHA/1464/2010, de 28 de maig, per la qual es modifica l'Ordre ECO/2652/2002, de 24 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de comunicació d'operacions en relació amb determinats països al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (BOE 138 de 7/06/ 2010).

  • Instrucció de 19 de desembre de 2014, de la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, per la qual s'estableixen les dades d'identificació addicionals que han de ser declarats per les entitats de crèdit al Fitxer de Titularitats Financeres, a fi de l'adequada identificació d'intervinents, comptes i depòsits (BOE 23 de 17/01/2015).

  • Resolució de 10 d'agost de 2012, de la Direcció General del Tresor i Política Financera, per la qual es publica l'Acord de 17 de juliol de 2012, de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, pel qual es determinen les jurisdiccions que estableixen requisits equivalents als de la legislació espanyola de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

  • Instrucció 1/2008, de de 15 de gener, de SEPBLAC, sobre Declaració Mensual d'Operacions (aplicació DMO 2.0).

  • Instrucció 1/2006, de de 17 de gener, de SEPBLAC, conté el desenvolupament reglamentari de les operacions que han d'incloure's en la declaració mensual d'operacions (DMO).

  • Instrucció I.E.05.1 d'abril de 2005 del Servei Executiu sobre Comunicacions Telemàtiques.

  • Resolució de 31 d'octubre de 2000, de la Direcció General del Tresor i Política Financera, per la qual es modifica la Resolució de 9 de juliol de 1996, de la Direcció General de Política Comercial i Inversions Exteriors, per la qual es dicten normes per a l'aplicació dels articles 4, 5, 7 i 10 de l'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda, de 27 de desembre de 1991, sobre transaccions econòmiques amb l'exterior.

  • Resolució de 9 de juliol de 1996, de la Direcció General de Política comercial i Inversions Exteriors, per la qual es dicten normes per a l'aplicació dels articles 4t, 5é, 7é i 10é de l'Ordre del Ministeri d'Economia a i Hisenda, de 27 de desembre de 1991, sobre transaccions econòmiques amb l'exterior.

  • Ordre de 27 de desembre de 1991, de 20 de desembre, sobre transaccions econòmiques amb l'exterior.

OBLIGACIONS

A continuació es relacionen les obligacions emanades d'aquesta normativa de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme que les entitats financeres, els qui realitzen activitats de promoció immobiliària o intermediació en la compravenda d'immobles, i altres subjectes obligats han de complir:

  • Identificació formal.

  • Identificació del titular real.

  • Propòsit i índole de la relació de negoci.

  • Seguiment continu de la relació de negoci.

  • Examen especial d'operacions.

  • Comunicació per indici.

  • Comunicació sistemàtica.

  • Abstenció d'execució.

  • Col·laboració amb el Sepblac.

  • Prohibició de revelació.

  • Conservació de documents.

  • Tractament de fitxers.

  • Mesures de control intern.

  • Examen extern.

  • Formació.

  • Confidencialitat.

  • Idoneïtat d'empleats, directius i agents.

  • Declaració de moviments de mitjans de pagament.

  • Contramesures financeres internacionals.

  • Fitxer de titularitats financeres -FTF-.

  • Comunicació de potencials inconpliments.

  • Comunicació d'infraccions.

SUPERVISIÓ

El Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (*Sepblac) és la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Espanya, sent únic en tot el territori nacional. El *Sepblac és, així mateix, l'Autoritat Supervisora en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i depén, orgànica i funcionalment, de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, adscrita a la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport de l'Empresa.

El Sepblac, com a Autoritat Supervisora, té la missió d'assegurar el compliment per part dels subjectes obligats dels seus deures de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

En l'exercici de les seues funcions supervisores, el Sepblac aplica les Directrius de les Autoritats Europees de Supervisió.

PROCEDIMENTS I ÒRGANS DE CONTROL I COMUNICACIÓ

Caixa Ontinyent té establits procediments de control intern fonaments en l'anàlisi prèvia dels riscos. Entre ells cal destacar procediments de comunicació mensual d'operacions per reporting sistemàtic, d'anàlisi i detecció d'operatives sospitoses, d'admissió de clients, d'aplicació de les mesures de diligència deguda, etc.

Caixa Ontinyent disposa així mateix del Comité de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme, que és l'òrgan de control intern creat pel Consell d'Administració de la Caixa per a debatre i proposar la política a desenvolupar per a previndre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i mitigar amb això els riscos inherents existents, principalment els relacionats amb el risc legal i el d'imatge o el de reputació.

Caixa Ontinyent té habilitada també la unitat de Compliment Normatiu que és la unitat operativa o tècnica per al tractament i anàlisi de la informació relacionada amb la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, i té com a propòsit garantir l'adequada cobertura dels riscos existents derivats del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, donant compliment a tots els requeriments normatius en aquesta matèria.

Finalment, Caixa Ontinyent té designat un Representant davant el Sepblac que actua com a coordinador de les activitats en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, sent al mateix temps la persona a través de la qual es canalitzen les comunicacions entre el Sepblac i la Caixa.