Banca electrònica Venda d'entrades
Castellano
Iniciar sesión
My Account

NO CAIGUES EN L'ENGANY!

Et contem quins són els fraus i estafes més comuns


Els ciberdelinqüents mai paren. Per això, t'informem sobre las tècniques que utilitzen per tal que pugues evitar un ciberatac. Aquestes són les més habituals:


FRAU:
Aconsegueixen les teues claus d'accés i són els delinqüents els que operen com si fores tu.


SMISHING I PHISING:
T'envien un SMS (smishing) o un correu electrònic (phising) d'algú fent-se passar per altra persona o entitat, les  més habituals, bancs, correus, hisenda, empreses d'enviaments, etc.
Aquest SMS inclou un enllaç que et porta a una web falsa i d'aquesta manera aconsegueixen les teues dades personals, claus o et fan descarregar un programa o app nocius.


VISHING:
Algú et telefona dient que és de Caixa Ontinyent i advertint-te que passa alguna cosa amb les teues targetes o banca electrònica o alguna transacció pendent d'anul·lar.
Així aconsegueixen les teues claus, signatures i el codi que enviem per SMS.
Has de tindre molta cura perquè a vegades el número que t'apareix en el mòbil és el de la pròpia entitat, que també han suplantat.


RAT (Eina d'administració remota):
Et telèfon d'una empresa que indica que has d'instal·lar o actualitzar un programa per a solucionar algun problema en el teu ordinador o mòbil. Eixe programa els permet connectar-se de manera remota i a partir d'ací, accedir a les teues claus, a les teues dades, realitzar operacions, etc.


MALWARE BANCARI:
El malware es pot instal·lar descarregant algun programa aparentment segur, entrant en pàgines web infectades o fent clic en anuncis o enllaços fraudulents rebuts per correu o SMS. Si el teu dispositiu està compromés, els ciberdelinqüents poden obtenir accés directe als teus SMS per a obtindre, per exemple, el codi de confirmació que t'enviem per a les teues operatives, i així aconseguir les teues dades de targetes i accés a la web i app del banc.


ESTAFA:
Els estafadors t'enganyen perquè realitzes voluntàriament un pagament fals.
No hi ha robatori de dades. Eres tu qui ho fa.


XARXES SOCIALS:
A través de Whatsapp, contacten amb tu fent-se passar per un familiar o amistat pròxima que té un problema i et demanen que els faces una transferència.


BIZUM INVERS:
T'envien un Bizum per a fer-te un pagament, quan en realitat el que fan é demanar-te diners i eres tu qui ho envies.
Normalment s'utilitza en pagaments per algun article comprat a través de les aplicacions.


COMPRA O BENEFICIARI MALICIÓS:
Els delinqüents et demanen que pagues anticipadament una compra o servei, com per exemple, el pagament de lloguer d'un apartament, sobretot a l'estiu.


D'INVERSIÓ:
Et convencen perquè passes els teus diners a un fons fictici o que realitzes una inversió falsa.




QUÈ FER EN CAS DE CIBERATAC?

Si reps un SMS, email o crida fent-se passar per Caixa Ontinyent i et demanen les teues
claus o que descarregues una aplicació, no ho faces, penja i crida'ns al més prompte possible.

Si creus que has patit un ciberatac o tens algun dubte, escriu-nos a
oficina.digital@caixaontinyent.es o telefona'ns al 96 291 91 91.